October 2005
Avui , el New York Times, publica a primera plana que s'ha descobert una partitura per piano de "lletra i puny" de Beethoven. Sembla doncs, que aquesta "Grosse Fugue" podria ser un document d'una importancia musicològica molt important. Haurem d'esperar.....
Us podeu registrar de franc i llegir l'article sencer.
http://www.nytimes.com/
|
És un amic. Amant dels llibres, dels nous i dels vells. Té cura dels relligats. De l"enquadernació malmesa. En sap molt d"incunables. Coneix escriptors, escriptores il.lustradores, músics, historiadors i potser alguna poetessa. Coneix edicions limitades de llibres desconeguts, i s"apassiona per visitar llibrerires allà a on viatja.
Se sent incòmode quan li volen regatejar el preu d"un llibre vell amb el qual s'ha passat moltes hores per reconstruir tot allò que amb el pas del temps ens pren la vida.
No és famós però.
No està sotmès a la pregona i imperiosa necessitat de conservar el "poder" que diuen atorga la fama: tot sovint, minsa i devoradora.
És un home que treballa per l"Art , generosament, silenciosament.
http://www.caresmar.net/
|
"Fiesta bajo las bombas" és una traducció no gaire rigurosa del llibre pòstum d"Elias Canetti: "Party im Blitz".( un manuscrit estenografiat)
Va néixer a Russe, una de les ciutats més contaminades de Bulgària.
Políglota, Nobel de literatura, i nòmada com deu ser la condició humana. Va viure una temporada a Anglaterra. Descriu a molts personatges que van conviure literàriament, amistosament, i amorosament, amb ell.
M"ha cridat l"atenció el ressentiment que té per per la seva amant, l"escriptora Iris Murdoch.
Poso èmfasi però, en la frase que diu en el capítol que dedica al compositor anglès Vaughan Williams:
"A menudo me ha sorprendido que los grandes músicos no sean mejores personas".Williams va compondre la seva 1ª simfonia amb poemes de Walt Whitman. Tot un luxe.
http://www.circulo.es/Especiales/Autores/B203/Canetti/index.asp
http://www.epdlp.com/compclasico.php?id=1078
http://books.guardian.co.uk/authors/author/0,5917,-113,00.html
|
Giacinto Scelsi (1905-1998)
Ja fa uns anys que em va impressionar la música de Giacinto Scelsi. El "Canti del Capricornio" fou la primera notícia musical que vaig tenir d"aquest compositor.
Compositor italià, interessat en la tradició oriental, va compondre aquest "Cant" per a la soprano Michiko Hirayama, nascuda a Tokio. Són un conjunt de cançons que utilitza fonemes acolorits per l"alçada del so, microintervals i d"altres efectes vocals de difícil execució, acompanyades per saxo i percussió.
Tot un concepte musical ben contemporani.
Composicions d'una intensitat emocional que pot provocar diverses reaccions (força inesperades) a qui escolta la música de Giacinto Scelsi.
http://www.scelsi.it/
http://www.instituteforlivingvoice.be/en_workshops_02.htm
|
Demà obre les portes el Centre Cultural de València, El Palau de les Arts. Quatre sales per a funcionar al servei de la cultura, amb una divulgació força important però, de l’òpera.
No puc amagar la meva admiració per l’obra de l’arquitecte Santiago Calatrava, i si hi ha algun referent històric amb el que em ve una associació, he de dirigir-me cap a Sidney. A Jorn Utzon, l’arquitecte “desconegut”, no se li van donar cap mena de facilitats i el van acomiadar abans d’hora sense contemplacions.
http://www.cac.es/palau/presentacion.php
http://www.calatrava.com/
http://www.architectureweek.com/2003/0416/news_1-1.html
|
La Universitat de Columbia organitza una exposició, recitals i un simposi sobre el llibretista d"òpera Lorenzo Da Ponte.
Va néixer a Venècia al 1749 i el seu nom era Emanuele Corneliano.
Va escriure "Les noces de Fígaro" "Don Giovanni" i "Cosí Fan Tutti" i Mozart les va convertir en òperes. Da Ponte va intuir la genialitat del music Mozart.
Fou un home molt astut; va ocupar una càtedra de literatura, fou sacerdot, molt bon amant de les dones, sacríleg ja que es va casar, i sense miraments, amb els diners de la seva esposa, va obrir un negoci de comestibles…que va fracassar....
Nombrosos escàndols afegits als seus problemes financers el portaren a emigrar cap a Amèrica el 4 de Juny del 1805, a Filadèlfia.
Sembla ser que va aconseguir importar més de 26.000 llibres italians que estan recollits a la biblioteca pública de Nova York i a la Universitat de Columbia
Una vida atzarosa….intel.ligent....picardiosa ..imaginativa...
http://www.columbia.edu/cu/alumni/Magazine/Legacies/Beeson/Beeson.html
http://www.pzweifel.com/music/lorenzo_da_ponte.htm
http://en.wikipedia.org/wiki/Lorenzo_da_Ponte
|
“Soul of thinks”, “Suspended Nigth”, “Freedom in august” són treballs de Tomasz Stanko. Compositor polonès que utilitza el jazz per expressar-se amb el seu instrument: la trompeta.
Té un llenguatge exquisit i les seves idees sonores tenen una qualitat musical indiscutible.
http://www.stanko.polishjazz.com/
Stanko forma part d’un grup nombrós d’excel.ents intèrprets i compositors/es que han treballat amb el productor alemany Manfred Eicher, anomenat “El solitari del so”. Ha creat la productora musical ECM Records (Edicions de Música Contemporània; ell es veu a sí mateix com a editor), és una atrevida aposta per a la difusió de la música contemporània. Amb molt poca publicitat s’ha establert al mercat discogràfic amb la filosofia de produir música no comercial....
http://www.ecmrecords.com/Startseite/startseite.php
|
|
El Blog
Alojado en
|
