July 2005
Georges Steiner i Cécile Ladjali han escrit un llibre de reflexió que aprofundeix sobre la funció de l'ensenyant. El llibre, publicat per l'editorial Siruela, es diu: "Elogio de la Transmisión".
Un diàleg entre una professora de Literartura d"una zona suburbial de París i un professor de renom internacional. Tota una lliçó.
"C.L : ...Creo que el trabajo de un profesor consiste en ir a la contra, en enfrentar al alumno con la alteridad, con aquello que no es él, para que llegue a comprenderse mejor a sí mismo."
I més endavant:
"G.S : Poder estar en silencio...Se asegura que, en la actualidad, casi el ochenta por ciento de los adolescentes no llegan a leer un texto en silencio, sin tener como transfondo el sonido electrónico de la radio, de la televisión, etcétera. Es terrible, porque el cerebro es incapaz de absorber, de forma simultanea , el ruido y el sentido de algo. El ruido es como un grito de guerra. Y hay que ser cautelosos. El simbolismo de un gran concierto de rock, de una rave –rave, en inglés, quiere decir locura-, la histeria del ruido desencadenada es el contraataque contra los privilegios que hemos conocido, y de los que se han visto excluidos centenares de millones de seres humanos...
Podría decirse que el sonido es el gran contraataque. Lo que no deja de ser interesante, porque ensordece alguna de las posibilidades reales de la comunicación humana, pero, al mismo tiempo, en mi opinión, da sentido a una comunidad dinámica cuya identidad ha pasado a ser colectiva. Me imagino que las ceremonias que acompañaron a la tragedia antigua en sus albores eran más parecidas, de algún modo, a una rave o a una rock nigth que al teatro versallesco de Racine. Es algo más que posible".
|
La UNESCO ha inscrit 17 nous llocs culturals a la llista del Patrimoni Mundial de la Humanitat.
Certament la humanitat té una gran capacitat per a crear bellesa. Tot i que alguna de les belleses de "l'escenari" on vivim, són recursos naturals del planeta i no podem oblidar que en som testimonis .
"La Terra no l'hem heretat dels nostres pares, sinó que ens l'han prestat els nostres fills"
Ho diuen a l'Àfrica....
http://whc.unesco.org/en/newproperties/
|
Ja resten poques veus supervivents d' Oswiecim ( Auschwitz en Alemany).
Em pregunto com pot ser que la ciutat d'Oswiecim, plena d'horror
i desfici, passi a la història amb el seu nom traduït a l'alemany.
http://www.um.oswiecim.pl/
|
Mark Rothko va néixer a Rússia el 1903 i emigrà als Estat Units d'Amèrica el 1913. El seu art pictòric obre noves perspectives a la consciència humana.
S"ha publicat un llibre sobre un manuscrit revisat pel seu fill. Els escrits es van realitzar entre el 1940 i el 1941.
"Mark Rothko: la realidad del artista" editat per Síntesis.
L"autor ens parla dels seus sentiments i del concepte de bellesa... Ens proposa un exemple matemàtic:
" La letra x en álgebra es definitivamente una abstracción en relación a los números con los que puede entremezclarse como factor. Si los números son sólo una abstracción, la letra x es una abstracción que supera la cualidad abstracta de los números. Sin embargo, esta letra funciona en todas las operaciones de cálculo como una cantidad real. En otras palabras, tenemos un símbolo que supuestamente representa lo desconocido."
A la ciutat de Houston, a Texas, es troba el centre de meditació : "The Rothko Chapel" que va ser fundada per John i Dominique Menil
http://www.rothkochapel.org/markrothko.htm
http://www.nga.gov/cgi-bin/psearch?Request=A&Person=27000
Morton Feldman, compositor americà, compon la obra "Rothko Chapel", per a viola, conjunt instrumental i veus, inspirat en les pintures de Mark Rothko
http://www.cnvill.demon.co.uk/mfhome.htm
http://www.acteon.es/czulian/morton_feldman.htm
|
La C. està molt orgullosa del seu instrument. L'ha fet ella amb l'ajuda d"un luthier.
És un cordòfon que s"anomena pochette; s"utilitzava per a marcar el ritme de les danses dels segles XVII i XVIII.
Fou un instrument molt preuat a la cort de Lluís XIV, monarca molt dotat per a la dansa. Sembla ser que hi ha un pochette construït per A. Stradivari.
(la fotografia l'ha fet en J.)
|
La proporció interna i la construcció de les formes musicals estan en relació estreta amb la secció d'or, anomenada també, secció àurica.
Això és l'escisssió d'una distància entre dos elements, de manera que la proporció que existeix entre la distància sencera i la secció més llarga correspon geomètricament a la proporció de la secció més llarga a la més curta. Es pot demostrar per càlcul que si la distància sencera és la unitat, la llargada de la secció més llarga és 0,618 - i la secció més curta és 0,382.
Així doncs, la secció més llarga de qualsevol distància de la relació entre dos elements, segons la secció d'or, s'expressarà mitjançant el producte d'una multiplicació on els factors són la distància sencera, i el coeficient proporcional és 0,618-
La secció més curta doncs, serà igual al producte d'una multiplicació análoga, amb la sola diferència de que els factors es relacionen amb el 0,382.
Bartok fou minuciós.
http://www.bartokmuseum.hu/
|
Avui he tornat a fullejar el llibre "El Hombre y lo Divino" de María Zambrano .
Diu així:
"La música nace cuando el grito se allana, se somete a tiempo y número y en lugar de irrumpir en el tiempo se adentra en él y alcanza continuidad a través de la discontinuidad de todo lo sensible..."
|
Ottaviano Petrucci va obtenir de la Republica Serenisima de Venècia un privilegi de vint anys que li permeté d'imprimir llibres musicals amb notació mesurada. Després de moltes dificultats el 15 de Maig de 1501 es publicà la primera obra musical amb tipus mòbils. S'anomenà "Harmonice Musices Odhecaton A", a tres i quatre veus. Un conjunt de 96 "Chansons" polifòniques. Podeu veure la primera pàgina d'aquest facsímil a la següent URL:
http://www.metmuseum.org/toah/hd/odhe/hd_odhe.htm
|
|
El Blog
Alojado en
|
