Weblog de Música

No sé si heu sentit mai parlar de "la sonificació de les proteïnes". La revista "Leonardo on-line" va publicar, el novembre del 2004,  aquest article on un músic i una biòloga van produir un CD "Life Music"

http://mitpress2.mit.edu/e-journals/Leonardo/isast/articles/lifemusic.html

Doncs bé, les cèl.lules i les proteïnes  de l"ADN també produeixen so. Cal associar aquestes proteïnes amb les notes de l"escala diatònica i ja tenim música…

http://www.fmed.uba.ar/cultura/sitio/gacetilla/musica.htm

En aquesta pàgina Web, podeu trobar el sofware per a compondre Música...

Avui , el New York Times,  publica a primera plana  que s'ha descobert una partitura  per piano de "lletra i puny" de Beethoven. Sembla doncs, que aquesta "Grosse Fugue" podria ser un document d'una importancia musicològica molt important. Haurem d'esperar.....

Us podeu registrar de franc i llegir l'article sencer.
http://www.nytimes.com/

És un amic. Amant dels llibres, dels nous i dels vells. Té cura dels relligats. De l"enquadernació malmesa. En sap molt d"incunables. Coneix escriptors, escriptores il.lustradores, músics, historiadors i potser alguna poetessa. Coneix edicions limitades de llibres desconeguts, i s"apassiona per visitar llibrerires allà a on viatja.

Se sent incòmode quan li volen regatejar el preu d"un llibre vell amb el qual s'ha passat moltes hores per reconstruir  tot allò que amb el pas del temps ens pren  la vida.

No és famós però.

No està sotmès a  la pregona i imperiosa necessitat de conservar el "poder" que diuen atorga la fama: tot sovint,  minsa i devoradora.

És un home que treballa per l"Art , generosament, silenciosament.

http://www.caresmar.net/

"Fiesta bajo las bombas" és una traducció no gaire rigurosa del llibre pòstum d"Elias Canetti: "Party im Blitz".( un manuscrit estenografiat)

Va néixer a Russe, una de les ciutats més contaminades de Bulgària.

Políglota, Nobel de literatura, i nòmada com deu ser la condició humana. Va viure una temporada  a Anglaterra. Descriu a molts personatges que van conviure  literàriament, amistosament, i amorosament, amb ell.

M"ha cridat l"atenció el ressentiment que té per per la seva amant, l"escriptora Iris Murdoch.

Poso èmfasi però, en la frase que diu en el capítol que dedica al compositor anglès Vaughan Williams:

"A menudo me ha sorprendido que los grandes músicos no sean mejores personas".Williams va compondre la seva 1ª simfonia amb poemes de Walt Whitman. Tot un luxe.

http://www.circulo.es/Especiales/Autores/B203/Canetti/index.asp

http://www.epdlp.com/compclasico.php?id=1078
http://books.guardian.co.uk/authors/author/0,5917,-113,00.html

Giacinto Scelsi (1905-1998)

Ja fa uns anys que em va impressionar la música de Giacinto Scelsi. El "Canti del Capricornio" fou la primera notícia musical que vaig tenir d"aquest compositor.

Compositor italià, interessat en la tradició oriental,  va compondre aquest "Cant" per a la soprano  Michiko Hirayama, nascuda a Tokio. Són un conjunt de cançons que utilitza fonemes acolorits per l"alçada del so, microintervals i d"altres efectes vocals de difícil execució, acompanyades per saxo i percussió.

Tot un concepte musical ben contemporani.

Composicions d'una intensitat emocional que pot provocar diverses reaccions (força inesperades)  a qui escolta la música de Giacinto Scelsi.

http://www.scelsi.it/

http://www.instituteforlivingvoice.be/en_workshops_02.htm

Demà obre les portes el Centre Cultural de València, El Palau de les Arts. Quatre sales per a funcionar al servei de la cultura, amb una divulgació força important però,  de l’òpera.

No puc amagar la meva admiració per l’obra de l’arquitecte Santiago Calatrava, i si hi ha algun referent històric amb el que em ve una associació, he de dirigir-me cap a Sidney. A Jorn Utzon, l’arquitecte “desconegut”,  no se li van donar cap mena de facilitats i el van acomiadar abans d’hora sense contemplacions.

http://www.cac.es/palau/presentacion.php

http://www.calatrava.com/

http://www.architectureweek.com/2003/0416/news_1-1.html

La Universitat de Columbia organitza una exposició, recitals i un simposi sobre el llibretista d"òpera Lorenzo Da Ponte.

Va néixer a Venècia al 1749 i el seu nom era Emanuele Corneliano.

Va escriure "Les noces de Fígaro" "Don Giovanni" i "Cosí Fan Tutti" i Mozart les va convertir en òperes. Da Ponte va intuir la genialitat del music Mozart.

Fou un home molt astut;  va ocupar una càtedra de literatura, fou sacerdot, molt bon amant de les dones, sacríleg ja que  es va casar,  i sense miraments, amb els diners de la seva esposa,  va obrir un negoci de comestibles…que va fracassar....

Nombrosos escàndols afegits  als seus problemes financers  el portaren a emigrar cap a Amèrica el 4 de Juny del 1805, a Filadèlfia.

Sembla ser que va aconseguir importar més de 26.000 llibres italians que estan recollits a la biblioteca  pública de Nova York i a la Universitat de Columbia

Una vida atzarosa….intel.ligent....picardiosa ..imaginativa...

http://www.columbia.edu/cu/alumni/Magazine/Legacies/Beeson/Beeson.html

http://www.pzweifel.com/music/lorenzo_da_ponte.htm

http://en.wikipedia.org/wiki/Lorenzo_da_Ponte

 “Soul of thinks”,   “Suspended Nigth”,  “Freedom in august” són treballs de Tomasz Stanko. Compositor polonès que utilitza el jazz per expressar-se amb el seu instrument: la trompeta.

Té un llenguatge exquisit i les seves idees sonores tenen una qualitat musical indiscutible.

http://www.stanko.polishjazz.com/

Stanko forma part d’un grup nombrós d’excel.ents intèrprets i compositors/es que han treballat amb el productor alemany Manfred Eicher, anomenat “El solitari del so”. Ha creat la productora musical ECM Records (Edicions de Música Contemporània; ell es veu a sí mateix com a  editor), és una atrevida aposta per a la difusió de la música contemporània. Amb molt poca publicitat s’ha establert al mercat discogràfic amb la  filosofia de produir música no comercial....

http://www.ecmrecords.com/Startseite/startseite.php

La Fundació Magistralia ha convocat un concurs de creació musical per a compositores de tot el món.

L'adreça és la següent:
http://www.magistralia.com/concurso/

Només va escriure dos llibres: "Pedro Páramo" i "El Llano en llamas" Alguns contes i unes cartes a la seva dona. Sense ell, la literatura mexicana seria "orfe".
Pedro Páramo ens parla del silenci des de Comala. Un home errant que emprèn un viatge per conèixer les veus de la mort.

http://sololiteratura.com/rul/rulseleccartas.htm

http://sololiteratura.com/rul/rulcartasaclara.htm

http://www.bibliotecasvirtuales.com/biblioteca/LiteraturaLatinoamericana/rulfo/PedroParamo/

Gran part de la seva creació fou la fotografia. I es que Juan Rulfo va saber explicar la seva obra creativa  explicant amb paraules allò que mirava pel diafragma d"una càmera fotogràfica. O potser ell creà  la ficció mentre caminava,  mirava, i escoltava els murmuris...

Us parlo del festival de música electrònica a Strasbourg. Es tracta  d"un producte creatiu  amb la intervenció de les xifres numèriques  i la Música.

M"explicaré millor. Una sèrie de transformacions d"objectes, i accions intenten elaborar un producte musical. És el punt de trobada de les interaccions, de canvis de notes, de manipulacions sonores  i especialment l"efecte de la  sorpresa auditiva.

Com diu a la presentació de la Web d"Ososphère, la nostra actualitat artística explora nous modes de creació artística.

http://www.ososphere.org/2005/

En el seu "Menu", a l'apartat de Jukebox hi podeu escoltar música

Us proposo la lectura d"un assaig de Clara Janés sobre la veu.

Una poetessa d"una especial, brillant, delicada intel.ligència i d"una gran capacitat per intimar amb les paraules.

http://www.adamar.org/numero_18/000131.janes.htm

I si voleu saber més d"ella….

http://amediavoz.com/janes.htm

I una entrevista….

http://www.elcultural.es/HTML/20050728/Letras/LETRAS12553.asp

A Propòsit de Poulenc ( 1889-1963)

Francis Poulenc fou uns dels representants del grup "Els Sis" amb la finalitat de posicionar-se en contra del "conservadorisme" francès de l"època.

Va treballar amb Apollinaire, "Les Mamelles de Tirésias"; amb Bernanos va compondre "Diàleg de Carmelites"; amb Cocteau va compondre l"obra "La veu humana" que la podriem considerar  la tragèdia lírica de Poulenc. Ara en fan una versió la Cecilia Roth i la Felicity Lott, una actriu i una cantant de qualitats indubtables; Elles  interpreten a l"escena aquest "monòleg telefònic" d"un matís emocional molt tens.

El que m"agrada de Poulenc i la seva creació musical, és la seva gran capacitat creativa per saber combinar la frivolitat  i  alhora la tragèdia.

http://www.geocities.com/ubeda2004/voz/voz.htm

http://www.felicitylott.de/
http://www.lanacion.com.ar/destacados/05/mesMujer/apasionadas05.asp

Senyal de tràfic a Sofia 
 En la fotografia podeu llegir el següent: "Detsata niamat spiratxki"

He trobat pel centre de Sofia aquest senyal de tràfic, que m"ha provocat molta tendresa.

En búlgar significa: "els nens no poden frenar" i com que és un símbol triangular,  ens indica  que hem de tenir "Precaució" els qui portem el cotxe.

No l"havia vist mai.

Gioacchino Rossini fou no solament un bon compositor, sinó també un excel.lent gourmet.

He cuinat de l"autèntic receptari rossinià, i no m"ha anat pas malament. Us  copio una recepta per si us be de gust passar una estona a la taula amb Rossini: 

Mousse de pernil i de pollastre a la Rossini

Triturar uns 300 grams de pernil i pollastre. Tot seguit passar per el tamís i l"anem diluint amb una mica de brou. Guarnir-ho amb trufes i cobrir-ho amb crema de gelat per sobre.

Deliciós....

Extret del CD :

"Il Banchetto Musicale del Signor Rossini"

Philips ( 434 958-2)

Teatre grec de 70 metres entre l"escenari i la última fila,  es troba situat a la costa est del  Peloponès.  És una increïble construcció que destaca especialment per la seva acústica. Des de qualsevol punt s"escolta la veu humana.

Màgia i sortilegi acompanyant la música. Un mite de la veu , com és la soprano Maria Callas, cantà al teatre Epidaure l"any 1960 una de les seves creacions més extraordinàries: Norma de Vincenzo Bellini.

M"agrada la fotografia, tot i que ja té uns anys,  perquè la silueta sóc jo, en una espectacular solitud a les grades dissenyades per Policlet "el jove".

Com deia Plató....  el so es propaga per l"aire, posa en vibració el nostre timpà i així arriba a la nostra ànima……                                                  

                                                  

                                                  

Una imatge de música i d"art. Sona meravellosament i permet iniciar-se en l"aventura de la improvització.

Deixar anar la imaginació i trobar-se enmig del so.

L"adreça següent, és una pàgina web que ens proposa una sèrie de jocs sobre la Música Precolombina.

http://www.cesdonbosco.com/profes/hmena/E5_Hp_Hilario/JQuiz_e5.htm

M'agrada escoltar la ràdio

El director de l"Òpera Nacional de Paris, Gérard Mortier,  ha posat a la venda unes entrades a 5 euros per assistir  a la representació de Rusalka d"Antonin Dvorak. Ho ha presentat com una idea inèdita i populista.

A Viena però, el bitllet per assistir a l"òpera és de 3 euros. A Berlín, m'explicava el meu amic Marcel,  la publicitat dels concerts que s'ofereixen a la ciutat, són  uns enormes cartells atractius que conviden als vianants a gaudir de la música. Hi ha ciutats europees on  els administradors polítics locals aposten decididament per a que  l'art musical  formi part del paisatge urbà.

A Barcelona,  no tenim entrades per anar al Liceu, ni per 5 ni per 3 euros.

He llegit un poema de José Angel Valente, el poeta d'Ourense, i m"ha semblat una bella metàfora

que podríem sentir quan  toquem un instrument musical.

"Con las manos se forman las palabras

con las manos y en su concavidad

se forman corporales las palabras

que no podíamos decir"

Material Memoria (1979-2002) (Alianza Tres)

http://es.geocities.com/revista_vocalis/valente.html